El coronavirus ha tallat en sec les aspiracions d’Aleix Domènech de classificar-se per a l’Europeu d’esquí de muntanya. Just abans que es cancel·lés tot el que queda de temporada, Domènech encara va tenir temps de guanyar un títol estatal. Va ser al Campionat d’Espanya de relleus. La seva va ser l’última medalla aconseguida per un esportista garrotxí abans que esclatés la crisi del coronavirus.

Aleix Domènech, amb la selecció catalana

Dijous passat, enmig d’una cascada de competicions esportives que s’anaven suspenent, un garrotxí encara va tenir temps de guanyar una medalla d’or, l’última abans que el coronavirus també afectés el seu esport. Va ser Aleix Domènech al Campionat d’Espanya d’esquí de muntanya al Pirineu aragonès. Va guanyar la modalitat de relleus amb la selecció catalana.

Tot i que és difícil poder estar content. L’aturada, recorda Aleix Domènech, ha arribat quan l’esquí de muntanya entrava en el millor moment de la temporada. El Campionat d’Espanya es va acabar amb la modalitat de relleus i els esquiadors es van quedar sense fer les competicions d’esprint, d’individuals i de cronoescalada. I també es quedaran sense Campionat d’Europa, Copa del Món i Grans Clàssiques. L’esquí s’acomiada fins l’any que ve.

La temporada d’esquí de muntanya havia començat de la millor manera possible per a Aleix Domènech. Al desembre, va guanyar una medalla de plata i una de bronze en l’estrena de la Copa d’Espanya; al gener, es va penjar el bronze a la classificació final de la mateixa Copa; al febrer, es va emportar dues plates del Campionat de Catalunya i una altra a l’important Skimo 10 d’Andorra, i ara al març havia guanyat l’or en els relleus del Campionat d’Espanya. Uns grans resultats tenint en compte que Domènech tornava a l’esquí després d’un parèntesi.

Aleix Domènech sempre ha estat triatleta —comparteix generació amb Genís Grau i Nan Oliveras, entre d’altres—, però l’esquí de muntanya diu que li ha obert altres portes i aquesta temporada no descarta aventurar-se a fer curses de muntanya. Explica a Ràdio Olot que no ho té decidit al 100%, però que s’està plantejant aparcar momentàniament el triatló.