Per primer cop, una investigació ha tret a la llum trenta molins antics a la Vall d'en Bas. Es tracta d’unes instal·lacions que van del segle XVIII al XIII i es tracta d’un patrimoni en risc de desaparició. 

Imatge d'un dels molins que es conserven (ACN)

És Jesús Gutiérrez, un dels impulsors de l’estudi sobre els molins d’aigua de la Vall d’en Bas. Juntament amb en Jesús, l’Arnau Brossa, en Xevi Collel, en Jaume Borràs, en Joan Pujolriu i en Xevi Solà han dut a terme una investigació de més de tres anys que ha sorprès als mateixos estudiosos. Tot plegat va començar amb la intenció d’inventariar els elements del patrimoni hidràulic del municipi. Això ha portat a descobrir que la Vall d’en Bas té un gran nombre de molins d’aigua. Això és degut al relleu de la Vall, amb desenes de desnivells i rieres i torrents que feien del municipi un territori agrícola i idoni per a la construcció de molins. Ara, des del Centre Cultural de Can Trona es plantegen fer-ne difusió. La seva directora és la Laura Canalias.

La majoria dels molins inventariats estan en ruïna o en mal estat de conservació. De la trentena que s’han localitzat, només n’hi ha tres que es mantenen en funcionament. Un d’aquests és el Molí del Perer a Hostalets d'en Bas. El seu propietari, en Miquel Vila, el fa servir per moldre la farina de fajol i blat de moro.

El treball d’investigació fet fins ara no quedarà aquí. A part de la ruta patrimonial que li agradaria impulsar a l’Ajuntament, també està previst fer-ne un llibre. Tot plegat per deixar constància d’un treball que ha convertit el municipi de la Vall d’en Bas en un territori únic a la demarcació, també per als seus molins d’aigua.