El fesol de Santa Pau compleix 30 anys deixant-se tastar. Aquest diumenge el poble celebrarà la trentena Fesolada. La diada ha estat tres dècades posant en relleu l’únic producte garrotxí amb Denominació d’Origen. Com cada any centenars de persones viuran la segona festa major del poble, i és que el fesol no només es menja, sinó que a Santa Pau, es viu. 

El fesol va arribar fa 400 anys a la Garrotxa i s'ha convertit en un motor econòmic per al territori 

"Els llegums van arribar d'Amèrica. Abans els utilitzaven com a planta ornamental, fins que una sequera va obligar a la gent a plantar alguna cosa més que blat per tenir aliment per a l'hivern. Van notar que aquí, amb la terra volcànica, els fesols sortien d'una qualitat diferenciada. A partir de llavors, els hi va venir la fama".

Quatre segles enrere. És on hem d’anar per trobar el primer gra de fesol que es va conrear a la Garrotxa. Els primers que ho van fer ho van descobrir per casualitat, però més recentment s’ha comprovat que la terra volcànica aporta condicions excepcionals per al llegum. Una de les persones que millor coneix el fesol de Santa Pau és en Lluís Sunyer, president de la DOP. Ell fa anys que conrea el llegum a casa seu i ha vist com el temps amenaça: "Falta relleu generacional. Hi ha poques explotacions que hi hagi continuïtat. Ens agradaria que s'hi posés nova gent, sobretot joves. Sabem que és un conreu difícil, però ens  n'hem sortit fins ara", diu en Lluís.

Actualment el fesol de Santa Pau té 13 productors, una dada que s’ha mantingut els últims anys. El més jove, però, té cinquanta anys i en Lluís té la confiança que aviat el fill d’un productor acabi els estudis i es posi a treballar la terra. I és que se n’han vist de tots colors: "El 2012 va ser un any que la producció va ser gairebé zero, va ser molt dolent. Des de llavors fins aquí ens ha anat força bé. Potser l'any més punyeter ha estat aquest 2019. Tot i això la collita ha anat prou bé, tot i ser un any de molta sequera i molta calor".

Camps de conreu a Santa Pau (Pau Masó)

"El fesol és una oportunitat"

L’any passat es van recollir 30 tones de fesols, una dada pobra, segons en Lluís, comparada amb el 2018 que van ser 50. Malgrat això, des de l’Ajuntament, l’alcalde Pep Companys, diu que cal demostrar que el fesol és una oportunitat: "Pot ser una activitat principal d'una persona o una activitat secundària, però hauríem de fer veure que és una oportunitat de negoci".

Segons en Lluís, el fesol té marge de creixement: per un costat, cada vegada es recomana consumir més proteïna vegetal, i per l’altre, encara queda molt d’espai a la Garrotxa. De les 1.000 hectàrees de terra volcànica que es poden cultivar a la comarca, només se n’aprofiten 30. Això ha de fer, més que mai, que s’aposti pel llegum. Des del mateix ajuntament de Santa Pau, admeten que no ho estan fent prou: "No hem aprofitat prou bé el fet de tenir un producte tan excel·lent. Estem treballant per posar encara més en valor el fesol i creure'ns més que tenim un producte que és excel·lent", diu l'alcalde.

El 2015 el fesol de Santa Pau va rebre la DOP. A la foto, en Lluís Sunyer agafant el distintiu (Ràdio Olot)

Santa Pau i el fesol

I és que el fesol és un motor econòmic per al poble. En Pep i en Lluís no s’imaginen Santa Pau sense el fesol. "Faltaria aquesta part gastronòmica que seria com perdre una part de nosaltres. No s'entendria un municipi que de cop i volta desaparegués el fesol, ja que està molt lligat amb el nom de Santa Pau", assegura Companys. "Ha aportat coneixement i ha estat una font de vida per al primer sector com el comerç i la restauració. Protegir aquesta font de vida va ser l'encant de la DOP, la feina", diu en Lluís.

Aquest diumenge centenars de persones tornaran a agafar un plat ple de fesols. La Fesolada tornarà a reunir tot el poble i tornarà a ser la festa major d’aquells que cuiden, amanyaguen, defensen i fan créixer un llegum que va arribar fa 400 anys, però que si es va quedar a la Garrotxa, va ser per alguna cosa. Perquè, segons en Lluís, el fesol "és exquisit, és molt suau, és una perla".