Jugant junts, Hèctor Simon, Eloi Amagat i Pedro del Campo han fet incrementar la possessió del conjunt olotí. El bon tracte de la pilota i la seguretat defensiva (ja fa tres partits que no encaixa gol) expliquen el bon moment de joc pel qual passa l’equip de Raúl Garrido. El tècnic ha trobat el que buscava: un equip complet.

Garrido i l'últim fitxatge, Eloi Amagat (Andrea Bolcato/UEO)

Sense canviar l’estructura dels tres centrals i carrilers, Raúl Garrido ha trobat la manera de fer encaixar quatre migcampistes al sistema tàctic: Jordi Masó i tres futbolistes clarament de toc: Hèctor Simon, Pedro del Campo i, l’últim d’arribar, Eloi Amagat. Només fa dos partits que juguen junts de titulars i ja han deixat la seva empremta. Amb ells tres, l’Olot s’ha agradat. Ha combinat i ha dominat la possessió de la pilota contra dos equips de play-off, l’Atlètic Balears i el Lleida. Un dels protagonistes, Hèctor Simon, explica el secret de l’èxit.

A diferència de l’últim partit de casa contra el Balears, a Lleida, diumenge passat, l’Olot ja va aconseguir crear més ocasions per dins. L’equip va dependre menys de les arribades dels carrilers Alfredo i Chavarría i el davanter centre, Marc Mas, va entrar més en joc. El sistema dels quatre migcampistes encara s’està polint, però el que s’ha consolidat del tot és l’engranatge defensiu. Contra el Lleida, l’Olot va encadenar el tercer partit sense rebre cap gol i va empatar amb el Cornellà i l’Hércules com a millor defensa del grup. Només ha encaixat 22 gols en 28 jornades. Garrido posa en valor aquesta xifra sobretot tenint en compte com està jugant el seu equip.

Això sí, de la mateixa manera que l’Olot seria colíder a la classificació de gols en contra, també s’ha de dir que seria tretzè en la de gols a favor. N’ha fet 25 i diumenge, al Camp d’Esports, va acabar amb una sequera de 725 minuts sense marcar a fora de casa.