La inhabilitació de Quim Torra no atemoreix la política local garrotxina. Diversos alcaldes de la comarca diuen a Ràdio Olot que seguiran penjant pancartes reclamant la llibertat d’expressió. Afirmen que “no poden tenir por” a l’hora de defensar el que consideren “drets fonamentals”. Asseguren que, si fa falta, seran imaginatius i posaran “la valentia” necessària en cada moment. 

La pancarta que hi ha penjada a l'Ajuntament d'Olot (Pau Masó)

Per primera vegada a la història, la justícia espanyola ha inhabilitat un president de la Generalitat per penjar una pancarta amb el lema “llibertat presos polítics i exiliats”. Un gest que molts ajuntaments també van fer abans i després de les eleccions del 10N. En alguns casos hi va haver alcaldes que van decidir retirar la pancarta davant les amenaces dels jutjats. Ara, vist el precedent de Quim Torra, els batlles de la Garrotxa asseguren que “no tenen por”. Escoltem Fina Surina, primera tinent de Besalú, i Jordi Cargol i Lluís Amat, alcaldes de Sant Jaume i la Vall d’en Bas.

Tots ells n’han parlat al programa La Tertúlia de Ràdio Olot i han assegurat que les pancartes que tenen als seus ajuntaments defensen drets fonamentals com la llibertat d’expressió. Per tal de mantenir això, Surina assegura que també caldrà ser imaginatiu. La primera tinent d’alcaldia de Besalú també reclama unió per defensar drets fonamentals.

Surina, sobre el cas de Lluís Guinó: "Farem exactament el mateix"

A Besalú, l’alcalde Lluís Guinó està pendent d’una sentència que el podria inhabilitar gairebé dos anys per haver tramitat les lleis de transitorietat política i del referèndum de l’1 d’octubre. Surina afirma que, passi el que passi, ella seguirà actuant com ho fa el seu alcalde.

L’alcalde de la Vall d’en Bas, Lluís Amat, també recorda que el passat mes de juny el Tribunal Suprem també va prohibir que els ajuntaments lluïssin estelades o banderes LGTBI als seus balcons.

A la Garrotxa, molts ajuntaments segueixen amb pancartes al balcó reclamant la llibertat dels presos polítics i exiliats. En les pròximes eleccions catalanes, els consistoris es poden trobar en què novament la justícia els obligui retirar les pancartes. Serà un nou desafiament, o no, del món local.