Les característiques del territori garrotxí han provocat que el sòl urbanitzable de la comarca s’hagi estancat. Només el 5% de la superfície de la Garrotxa és plana i està lliure. Des de les administracions remarquen que les perspectives de futur han canviat i ara s’aposta per una millor qualitat de vida de la població i la convivència entre el desenvolupament i l’ús limitat del territori.

Vista aèria de la ciutat d'Olot 

De les 73.400 hectàrees que ocupa la comarca, només 20.000 tenen menys del 20% de pendent i poden ser urbanitzables. Però si a aquestes hi sumem les hectàrees protegides i inundables ens en queden només 4.100 que significa el 5% de la superfície total de la comarca. Amb aquestes dades a la mà i, que posa de manifest l’Observatori de la Garrotxa, les administracions s’han vist obligades a frenar el creixement i apostar pel desenvolupament. Una fórmula més respectuosa amb l’entorn i que aposta per millorar les condicions de vida dels habitants, en lloc de voler doblar la població. El president del Consell Comarcal, Joan Espona, ressalta aquesta idea i remarca que anys enrere era tot el contrari.

"El nostre objectiu no és créixer"

Un 73% de la superfície de la Garrotxa són boscos, i només un 4% zones urbanes. L’homogeneïtat del territori es limita a l’eix entre Sant Jaume de Llierca i Sant Esteve d’en Bas. Aquí s’hi concentra el 80% de la població i hi ha la majoria zones industrials. El president del Consorci de Salut Pública i Mediambiental de la Garrotxa, Francesc Canalias, deixa clar que cal deixar enrere el creixement i apostar pel desenvolupament.

Canalias defensa que per poder fer realitat aquesta mentalitat cal un treball cooperatiu entre administracions. El president del SIGMA diu que ja no s’hi val fer, i després haver de desfer.

L’estancament del sol urbanitzable de la Garrotxa va acompanyat de la falta de sòl industrial. Un estudi fet el 2017 des del Consell Comarcal i Dinàmig, especificava que a la comarca només hi ha quatre solars de grans dimensions. Des de les administracions asseguren que són conscients que a l’hora de construir el futur de la comarca s’ha de tenir com a prioritat i condició l’entorn en què vivim.