Mentre el PIB comarcal segueix creixent, cada vegada hi ha més gent que demana ajudes socials. Són conclusions que posa de manifest l’Observatori de la Garrotxa, un estudi objectiu de tots els àmbits que configuren la comarca. En l’últim any, el sector industrial ha estat el motor econòmic de la Garrotxa, mentre que el creixement del sector serveis s’ha vist frenat. 

Imatge aèria de la Garrotxa (cedida)

Per una banda, les últimes dades del 2016 situen el PIB comarcal als 1.622 milions d’euros, un 9% més que dos anys enrere. Per altra, les persones que van demanar ajuda d’urgència social durant el 2017 van ser 3.044, gairebé un 20% més que l’any anterior. Aquestes són dues dades colpidores que demostren que mentre la riquesa segueix augmentant a la Garrotxa, la pobresa ho fa igual o a un ritme més elevat. Són conclusions que treu a la llum l’Observatori de la Garrotxa. Aquest dijous s’ha presentat l’última edició d’aquest estudi que analitza de forma objectiva les macromagnituds de la comarca. El document diu que la renda per càpita ha crescut un 7%. La renda mitjana d’un garrotxí és de 19.200 euros. El director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, Francesc Canalias, detalla aquestes dades i especifica que la productivitat no quadra amb la riquesa dels ciutadans.

Actualment el motor econòmic de la Garrotxa és el sector de la indústria, que significa el 46% del PIB. Es tracta d’un valor similar al del sector serveis, el qual aquest any ha vist frenat el seu creixement.

S'incrementa un 50% el pressupost destinat a la urgència social

Pel que fa a les necessitats socials, el 2017 es va destinar gairebé mig milió d’euros a ajudes d’urgència social. Aquesta xifra significa un increment del 50% respecte a l’any anterior. D’un any per altre els informes que s’han fet per evitar talls de subministraments han augmentat en més d’un 45%. En aquesta línia els sous no han crescut i, avui dia, més d’un 84% dels contractes són temporals. L’alcalde d’Olot, Mia Corominas, diu que això ha de canviar.

La radiografia macroeconòmica de la Garrotxa queda impresa gràcies a l’Observatori, on hi col·laboren Dinàmig, el Consorci d’Acció Social, SIGMA, el Parc Natural de la Garrotxa i el Consell Comarcal. El president d’aquest últim ens, Joan Espona, destaca que el document serveix de guia a les administracions.

La Garrotxa a la posició 14 de Catalunya

L’Observatori de la Garrotxa també indica que la comarca se situa al número 14 de l’índex de competitivitat territorial on s’inclouen les 42 comarques catalanes. Del 2016 al 2017 la Garrotxa ha pujat una posició. La innovació, la sostenibilitat social i mediambiental són fortaleses de la comarca, mentre que les debilitats se centren en les infraestructures i comunicacions o la disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica.