La situació s’ha accentuat amb l’arribada de la crisi econòmica. Ho diu una tesi de màster que creu que això es una reacció a l’actitud més ‘conservadora’ de la resta de la societat.

La manifestació conjunta de l'1 de maig (Procés Constituent Garrotxa)

Segons aquest estudi, el 2010 hi havia a la Garrotxa 54 entitats que promovien el canvi social i ecològic, 19 de les quals en col·lectius de base. Amb l’arribada de la crisi les xifres han crescut considerablement: un 30% les primeres i un 140% en els col·lectius de base. La investigació l’ha fet Erica Zarate en una tesi de màster per la universitat canadenca de Guelph. En declaracions a Ràdio Olot, Zarate ha detallat que aquestes entitats tenen una importància específica única a Catalunya i amb pocs exemples a fora.

Entre els motius que hi ha per aquesta situació hi ha la reacció d’un col·lectiu de la població davant un posicionament més ‘conservador’ de la resta. Per tant, seria una reacció a l’actitud passiva la que generaria aquesta empenta dels moviments que volen fer les coses d’una altra manera.

L’objectiu inicial que tenia la tesi era la manera com es prenien decisions en aquestes organitzacions, però un cop va començar a veure la seva realitat va decidir reorientar la seva investigació. Aquesta primera fase va ser entre el 2007 i el 2010 i la va reprendre després del moviment dels indignats. Creu Zarate que el futur dels moviments passa per a fer un treball en xarxa entre ells. Una aposta comuna que creu que els acostaria més al seu objectiu de canvi social i ecològic.

Entre els motius de l’increment del nombre de grups en els darrers anys hi ha la crisi econòmica, l’ecològica i el ressò local del 15M.