La tasca essencial dels serveis de neteja i bugaderia de l’Hospital d’Olot s’ha posat de manifest durant la pandèmia de coronavirus. S’han multiplicat els espais que cal netejar i s’han doblat els quilos de roba que cal rentar. Treballadores dels dos serveis s’exposen diàriament al coronavirus i expliquen a Ràdio Olot que han passat por. També asseguren que la gent els ha donat molt de suport i esperen que el seu, deixi de ser un sector “invisible”.

El servei de neteja i bugaderia de l'Hospital d'Olot fa una tasca vital per ajudar a evitar contagis (Martí Albesa)

La Josefa Moreno i la Fanny Plana són les responsables dels serveis de neteja i bugaderia de l’Hospital d’Olot. No s’imaginaven dos mesos enrere que la seva feina canviaria tant amb tant poc de temps i passaria a ser un dels serveis més importants de l’hospital.

D’un dia per altre, la feina es va multiplicar. El servei de neteja desinfecta dos cops al dia les habitacions i també neteja l’espai d’Urgències, entre altres, després de cada ús. A la bugaderia, s’ha passat de rentar 200 bates al dia a fer-ne 400. Tot això, enmig de la por per no caure infectat o infectar els que més estimes.

Foto: Martí Albesa

Suport de pacients i sanitaris

En el cas del personal de neteja, s’han convertit en un suport essencial per als malalts ingressats. Parlar amb els pacients ha entrat a formar part de la medicació diària.

Tant la Fanny com la Josefa asseguren que l’esforç que ha fet el personal és majúscul i també hi ha ajudat les desenes de mostres d’agraïment i suport rebudes tant des de dins com des de fora l’hospital.

Les responsables dels serveis de neteja i bugaderia de l’Hospital d’Olot diuen a aquesta emissora que sempre han cregut en la importància de la seva feina, però afirmen que s’han sentit invisibles. Esperen que la situació pugui canviar alguna cosa.

Passi aviat o no, la pandèmia del coronavirus haurà destapat els ulls de moltes persones per veure la importància d’uns serveis que, en silenci, fan una tasca essencial. L’esperança, a partir d’ara, és que, un cop passi tot, no tornem a mirar cap a un altre costat.