La problemàtica de l’habitatge ha baixat a Olot i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa considera que està “estabilitzada”. La seva directora, Teia Fàbrega, apunta les pressions de la PAH i les intervencions polítiques amb els bancs com a vies clau que han permès resoldre les situacions d’emergència.

L’accés a l’habitatge sempre és un problema per algú, sobretot en temps de crisi, però en comparació amb altres ciutats de Catalunya, la dimensió del d’Olot és menor. Segons la directora del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, al 2014 va baixar i ara està estabilitzat.

Fàbrega recorda que l’Ajuntament d’Olot ha incrementat el nombre d’habitatges socials. Negociant amb bancs i amb la Generalitat, aquest 2015 assegura que el parc públic d’habitatges disposa d’uns “sis o set pisos més”. D’aquesta manera, s’han pogut anar cobrint les necessitats que han sortit, sobretot les de més emergència. Això sí, subratlla que persisteix el problema dels preus del lloguer. La precarietat laboral i els sous baixos topen de ple amb uns preus que encara són massa cars.

I a Olot, la directora del Consorci d’Acció Social assegura que no han detectat que el problema de l’habitatge vagi per barris. No parla de desigualat, però sí de zones on caldria actuar.

Hi ha focus, doncs, en què la densitat és excessiva. En aquest cas, mana l’aspecte urbanístic de la ciutat i pot comportar dificultats de cohesió i de convivència. Teia Fàbrega assenyala que s’hi poden fer actuacions de diferents tipus, des de millorar l’aspecte de la zona posant-hi més neteja perquè el barri no es vegi degradat fins a posar-hi, diu, el parc infantil més bonic de la ciutat. Segons ella, la part positiva és que en aquests llocs hi ha sentiment de barri i els veïns s’hi poden involucrar, com va passar amb el pla de Sant Miquel.