També demanen la presència de vetlladores que estiguin per a ells tot l’horari escolar i no a estones. Asseguren que amb aquest canvi els seus fills podran desenvolupar millor les seves aptituds socials.

Quan parlem de persones amb TEA fem referència a persones que des que neixen tenen un trastorn neurològic que els fa tenir una visió diferent del món i necessiten aprendre a viure amb aquesta condició. Rosa Serrano, presidenta del Centre de Recursos en TEA de la Catalunya Central ha explicat a Ràdio Olot que cada cas de TEA és diferent, cap es pot tractar d’igual manera. Les persones diagnosticades necessiten teràpies diàries perquè puguin progressar i els menors que van a l’escola han de tenir constantment una vetlladora que estigui pendents d’ells. Aquests serveis són molt costosos i hi ha moltes famílies que no s’ho poden pagar i necessiten les ajudes de les administracions que la majoria de vegades tarden molt en arribar. La mateixa Rosa Serrano ha demanat implicació per part de les administracions per poder solucionar aquest problema.

Quan una persona és diagnosticada de TEA afecta tant a la pròpia persona com als pares d’aquesta. Els casos més greus són detectats durant la infantesa i gairebé mai s'adonen del problema que tenen. Pels pares, en canvi, és complicat perquè l’idea que tenien del seu fill o filla es desmunta i es perden moltes de les expectatives que tenien. En aquests casos més greus, els preocupa molt el futur perquè tenen a càrrec seu una persona que és totalment dependent i els preocupa molt el dia que no puguin fer costat al seu fill. Rosa Serrano explica com se senten aquests pares davant aquestes situacions.

El TEA es diagnostica més ara que abans. Fa anys enrere la probabilitat de ser diagnosticat era d’un cada 10.000 i ara ja es parla d’un cada 150. Fins i tot hi ha casos de persones que són diagnosticades quan són adultes.

Recupera el 'Via Oral' dedicat al TEA