Jordi Maronda ha decidit posar punt i final a la història d’un pessebre amb vida pròpia. L’autor diu que amb 67 anys ja no pot seguir amb un muntatge de 120 figures, volcans que exploten, llamps, trons i un caganer que caga de veritat. Aquesta és la història d’un pessebre únic a la Garrotxa que demostra que la imaginació no té límits. 

En Jordi amb el seu pessebre (Pau Masó)

En Jordi Maronda, és el propietari de la Farmàcia Matilló-Prats i responsable d’un pessebre que cada Nadal il·lusiona a petits i grans. La intriga d’en Jordi pel pessebrisme va venir dels seus pares. Ells van ser els predecessors d’una afició que ha crescut sense posar límits a la imaginació. A part dels seus pares, l’afició que en Jordi té pels autòmats ja li va venir quan tenia 14 anys, quan treballava de mecànic.

El primer pessebre que va fer en Jordi a la farmàcia mesurava un metre i mig. L’actual supera els quatre. Amb vint-i-cinc anys d’història el muntatge ha anat evolucionant, fins al punt que el caganer caga de veritat.

El pessebre d’en Jordi està format per 120 figures, 58 de les quals són autòmats que es mouen. Pescadors, pastors, pagesos o cosidores que agafen vida pròpia. Són figures que en Jordi ha hagut d’anar a buscar fins i tot a Itàlia.

El caganer que caga ha estat la novetat d'aquest any (Pau Masó)

Adéu després de 25 anys

Després de 25 anys, en Jordi ha decidit deixar l’aventura. Tenir més temps i menys maldecaps. Cada any, durant quatre mesos, quan la farmàcia tancava de nit, en Jordi obria la seva imaginació per poder treballar el pessebre i tenir-ho tot a punt per al Nadal.

La renúncia ha fet que aquest any les visites s’hagin multiplicat. Durant 25 anys, la farmàcia ha viscut unes festes de Nadal en què la botiga s’ha convertit en un museu on la gent entrava només per veure el pessebre. L'últim pessebre d'en Jordi es podrà visitar fins al 2 de febrer, dia de la Candelera.

El pessebre de la farmàcia Matilló-Prats té 120 figures (Pau Masó)

Una retirada a mitges

Molts dels visitants han demanat a en Jordi que continués, però ell té clar que vol deixar enrere una afició que no desapareixerà del tot. Després de 25 anys, en Jordi encara té idees pel seu pessebre. Promet que l’any que ve alguna cosa farà. La seva imaginació no té fronteres.