Empata al camp de l'Alcoià (1-1) sota la pluja i en un partit intens que va tenir una part per a cadascú. A la primera, els olotins van tenir més ocasions de gol i van marcar el 0-1 de penal, i a la segona, van encaixar l'1-1 massa aviat i van patir per conservar el punt. Ara, tenen sis punts de marge amb la zona de descens quan només en queden dotze en joc.

L'alineació de l'Olot al camp de l'Alcoià, amb Jose i Cosme com a novetats més destacades (UEO)

Una derrota hauria acostat l'Olot a la part baixa de la taula; l'empat, en canvi, li permet mantenir una distància de seguretat... amb una jornada menys. Ara en queden quatre i el conjunt olotí té dos partits de marge (sis punts) respecte del descens directe i el lloc de play-out. Amb el punt que va aconseguir dissabte al camp de l'Alcoià, l'equip que marca la zona vermella de la taula, els de Raúl Garrido poden respirar tranquils. La permanència no està del tot feta, perquè encara no és matemàtica, però n'hauria de passar una de molt grossa perquè no s'aconseguís. Tot i això Garrido no varia el discurs: no es fia d'aquesta Segona B.

A l'Olot li queden quatre partits per tancar la lliga: diumenge rebrà l'Ebre abans de dos desplaçaments consecutius, als camps de l'Ejea i el Terol, i acabarà la temporada a casa contra el Sabadell. Amb la permanència molt ben encarrilada, els olotins no abaixaran els braços. Si s'aprova el nou format de Copa del Rei, que inclouria vuit equips de cada grup de Segona B, tenen tots els números d'entrar-hi. Fins que no ho vegi, però, Garrido no en vol parlar.

Aquesta és la situació de l'Olot després de l'empat que va treure dissabte al Collao. En un camp xop i pesat per culpa de la pluja que havia caigut abans i que no va parar de caure durant tot el partit, els vermells van haver de sobreviure. No van poder practicar el seu joc i ja d'entrada, amb Cosme a l'onze, van apostar per un joc directe. Els va donar fruits a la primera meitat, amb un bon grapat d'ocasions a la porteria de Bañuz i amb un gol d'Hèctor Simon des dels onze metre. El migcampista va transformar un penal de Barreda sobre Marc Mas i va avançar el seu equip just abans del descans. La llàstima va ser el començament de la segona part.

L'Alcoià, que s'està jugant la supervivència a Segona B, no es podia permetre una relliscada i a la segona part va sortir amb un altre aire. Va avisar amb una ocasió de gol a l'àrea petita que va salvar Xavi Ginard i, poc després, va marcar l'empat gràcies a un gol en pròpia porteria d'Alan Baró. Va tenir a tocar el 2-1 (fins i tot va arribar a xutar al pal), però va pecar de falta d'efectivitat i es va trobar l'oposició d'un Olot intens i competitiu. Els de Garrido van ser camaleònics per adaptar-se a un tipus de partit que, per la pluja i pel rival, no els afavoria. I, al final, van donar per bo l'empat.