A la comarca hi viuen una cinquantena de joves menors d'edat que han arribat sols a Catalunya. Ràdio Olot ha parlat amb algun d'ells. Asseguren que volen quedar-se a estudiar i treballar aquí i demanen que no se’ls criminalitzi.

Quatre joves menors no acompanyats parlen a Ràdio Olot sobre el seu passat, present i futur (Pau Masó)

"Em sento bé aquí, començo a aconseguir els meus objectius i això em fa sentir bé", és l’Aissa, un dels cinquanta menors tutelats que es troben a la Garrotxa. Des de fa un any viu al Mas Teixidor de Maià de Montcal, al primer centre d’emergència que es va obrir a la comarca. "Vaig sortir des de Nador amb vaixell cap a Almeria., després vaig agafar un autocar per arribar fins a Catalunya. Vaig marxar de casa meva per millorar la meva vida, per buscar una vida millor, un futur millor". Aquest és el viatge que va fer l’Aissa ja fa més d’un any per arribar a Catalunya, i concretament a la Garrotxa. Després de travessar l’Estret de Gibraltar amb una embarcació va arribar a Almeria, on va ser portat fins a terres garrotxines. Com ell, hi ha molts joves que es van jugar la vida per aconseguir una oportunitat.

Un altre és en Tidian: "Vaig arribar el 2018. Vaig entrar per Almeria i després vaig arribar a Barcelona i la Garrotxa. Ho vaig fer per buscar un futur millor". Té 16 anys i va deixar enrere la família i el seu país, igual que van fer en Mohamed i en Mohsin: "Aquí a Espanya la vida és millor. A Marroc no hi ha escola i només treballem".

Molts menors arriben a Catalunya per poder tenir un futur millor (ACN)

Tots ells es troben ara a la Garrotxa, en algun dels dos centres de menors de Sant Feliu o Maià de Moncal, o bé en algun dels pisos assistits que hi ha a Olot. Tots ells tenen menys de 18 anys i asseguren que van jugar-se la vida per trobar un futur millor: "Em sento bé aquí, però també una mica trist", diu en Tidian, "fa molt de temps que no veig la meva família ni els meus amics. Aquí hi ha molta diferència pel que fa a les cultures, el menjar...".

Malgrat les adversitats que han hagut de passar, els seus ulls veuen un futur prometedor a Catalunya i a la Garrotxa. Tots volen aprendre parlar català. En Tidian vol ser conductor, en Mohamed jardiner, en Mohsin cambrer i l’Aisa vol estudiar el que sigui. Tenen clar que el seu futur és aquí.

Alguns dels professionals garrotxins també han parlat als micròfons de Ràdio Olot (Pau Masó)

Els educadors: "Cada dia ens ensenyen que, malgrat les dificultats, s'ha de seguir al peu del canó"

A la Garrotxa, hi ha més d’una trentena de professionals que treballen entre els dos centres de la comarca. Dos d’ells són en Xavier Vinuesa i en Xavier Sala. Tots dos asseguren que, a part d’educar els joves, també han après d’ells. "Porten a la motxilla la pressió de la família que els demanen que marxin per trobar un lloc millor. Que amb setze, disset o divuit anys, sàpiguen portar tan bé aquesta càrrega és una cosa que moltes vegades em fa pensar com a pare què estem demanant als nostres fills d'aquí", diu Sala. "A mi el que m'ensenyen cada dia és el terme de la resiliència. Malgrat les dificultats, estar al peu del canó, seguir amb el cap ben alt, seguir ferms, la dignitat... són valors que me'ls demostren diàriament", reflexiona Vinuesa.

"Vull que els garrotxins sàpiguen que els nois que venim a Espanya no som tots iguals"

Una de les dificultats més grans que han i hauran de superar els joves que arriben sols a Catalunya és l’estigmatització del col·lectiu. Davant alguns episodis d’odi i racisme viscuts al país, ells demanen no generalitzar i que no se’ls criminalitzi: "Vull que els garrotxins sàpiguen que els nois que venim a Espanya no som tots iguals. N'hi ha que vénen per construir el seu futur, altres ho fan per ajudar les seves famílies, i altres que vénen per crear problemes. Necessitem una oportunitat", diu l'Aissa.

A la Garrotxa, veïns de Maià i Sant Feliu han començat a fer activitats amb menors no acompanyats. A més, durant aquest estiu molts joves han participat en brigades o camps de treball de la comarca. D’aquesta manera  es teixeixen vincles amb el territori perquè, després de molt de temps, aquell futur que han somiat sigui una realitat.

A la Garrotxa hi ha una cinquantena de menors estrangers no acompanyats i dos centres d'acollida (ACN)