Des del setembre passat, 24 persones sol·licitants d’asil han arribat a la Garrotxa. Són refugiats que provenen de Rússia, Geòrgia, Síria, Veneçuela, El Salvador i Hondures. Per raons polítiques i conflictes armats aquestes persones han hagut de fugir del seu país. Ara comencen una nova vida a la Garrotxa i a Ràdio Olot hem volgut conèixer la història d’una d’aquestes persones.

Jorge Paruta explicant la seva història als mitjans locals (Pau Masó)

Jorge Paruta és un dels refugiats que fa mig any va arribar a la Garrotxa. En Jorge ho va fer amb les seves tres filles i la seva esposa des de Veneçuela. S’ho van vendre tot per poder fer el viatge cap a Espanya sense saber on acabarien vivint. Un cop van arribar, i a través de la Fundació CEPAIM, van ser traslladats a Olot. Aquí hi començaran una nova vida. Ell mateix explica com va conèixer la capital de la Garrotxa:."Quan em van dir que vindria a Olot, ho vaig buscar per Internet. Vaig veure fotos d'un poble petit ple de neu. Quan vaig arribar vaig veure com de bonic i gran és. Em sento molt feliç".

En Jorge i la seva família van arribar a Olot el setembre passat. Van haver de fugir de Veneçuela perquè el govern de Maduro els acusava des de tots els costats. "És molt difícil deixar-ho tot enrere, deixar amistats, família... Vaig venir només amb la meva esposa i les meves filles per buscar un futur millor i fugir d'un règim que ens estava acosant", relata Paruta.

Mentors per als refugiats arribats a la Garrotxa

"La meva arribada va ser una odissea"

L’arribada d’en Jorge i la seva família va ser sense cap contacte previ. Van arribar a Espanya a l’aeroport de Barajas com a turistes i de seguida van fer la sol·licitud d’asil. Amb aquesta petició van poder conèixer la Fundació CEPAIM que gestiona el Programa estatal d’Atenció a Sol·licitants d’Asil i Persones Refugiades. La fundació va ser la responsable de portar en Jorge i la seva família fins a Olot.

"La meva arribada va ser una odissea molt forta. M'ho vaig haver de vendre tot per marxar del meu país", explica en Jorge. Tampoc oblida el moment de sortir del país, a l'aeroport la policia veneçolana va voler robar-li tots els diners que portava a sobre: "Vaig haver de donar les meves ulleres als guàrdies perquè ens deixessin marxar. Quan vam arribar aquí tot va ser diferent. La meva filla va veure un policia i em va preguntar si era dolent, jo li vaig respondre que no, que estàvem a un altre país".

Compareixença a l'Ajuntament d'Olot (Pau Masó)

El rugbi, la passió d'en Jorge que l'uneix amb la Garrotxa

Anar a escola, aprendre el català i conèixer l’entorn són algunes de les primeres coses que la família d’en Jorge ha començat a fer des de la seva arribada. Trobar feina i habitatge propi són els objectius que es posen. Malgrat tot, en Jorge ha pogut continuar una de les aficions que més li agradava practicar a Veneçuela: el rugbi. Forma part del Garrotxa-Banyoles Rugbi i es mostra molt satisfet de pertànyer a l’equip. És un pas més per començar una nova vida, per refer el seu camí després d’abandonar el país que l’ha vist créixer.