Segons el regidor d’habitatge, l’estratègia que ha seguit l’Ajuntament “comença a donar fruits”. Jordi Güell afirma que alguns grups d’okupes han abandonat la ciutat per la pressió municipal. Els últims mesos s’han resolt amb èxit quatre habitatges ocupats que generaven problemes als veïns. Ara el problema són els habitatges dels grans tenidors, on la propietat no col·labora. 

Un edifici que va ser ocupat al Nucli Antic d'Olot (Ràdio Olot)

Des de fa més d’un any, els habitatges ocupats s’han convertit en una de les problemàtiques més importants a la ciutat. L’Ajuntament assenyala, sobretot, aquells okupes que provoquen problemes de convivència i, fins i tot, posen en perill la seguretat dels veïns. Per això, des de fa mesos, el consistori i la Policia Local d’Olot s’han pres la qüestió com una prioritat i, segons el regidor d’Habitatge, Jordi Güell, es comencen a veure els fruits. La pressió pública, jurídica i policial ha fet que alguns ocupes hagin abandonat la capital de la Garrotxa i s’hagin traslladat a França.

En l’últim any s’han desocupat diferents immobles problemàtics gràcies a la pressió que ha fet l’Ajuntament sobre la propietat i sobre els ocupants.

El regidor d'habitatge, Jordi Güell (Pau Masó)

Els grans tenidors, un problema

Segons Güell, el problema són els habitatges ocupats que són de grans tenidors. En aquests casos és molt difícil contactar amb la propietat, normalment un banc, i això fa molt difícil l’actuació.

La nova instrucció judicial, una eina més

Una altra eina que el consistori espera que s’executi aviat és la nova instrucció que va emetre la Fiscalia per decretar desallotjaments més fàcilment en el cas que els okupes provoquin molèsties als veïns.

En els últims temps, l’Ajuntament ha detectat 90 pisos que han estat o estan ocupats. A l’àmbit de les comarques gironines, les ocupacions han augmentat un 70% des del 2019.