Des de fa sis anys l’administració catalana ha deixat de pagar a diversos ajuntaments a causa de les retallades. Ara, Olot i moltes altres ciutats han reclamat, i fins i tot denunciat, a la Generalitat per aquest cas. La capital de la Garrotxa ha interposat una resolució i ha descartat la via judicial.

Des del 2012 que la Generalitat no finança les places de les escoles bressol de Catalunya. Durant tots aquests anys els Ajuntaments i les Diputacions han fet front al buit que va deixar la Generalitat. A Olot, per exemple, el consistori ha tirat endavant finançant un 60% de les places. La Diputació també hi ha aportat al voltant del 20% i la resta ha anat a càrrec de les famílies. El total suma 1 milió 600 mil euros. El regidor d’Educació de la ciutat és Pep Berga.

Tots els grups de l’oposició s’han mostrat favorables a reclamar aquests diners a la Generalitat. Des d’ERC, Anna Barnadas, assegura que els nous pressupostos retornaran les inversions que han fet els ajuntaments.

Critiques, però suport des de l'oposició

Des de la CUP critiquen que la Generalitat va seguir finançant centres concertats durant les retallades. Raül Massanella és un dels regidors anticapitalistes.

L’Ajuntament d’Olot ha evitat la via judicial a l’hora de reclamar el milió i mig d’euros que deu la Generalitat a la ciutat. Ho ha fet a través d’una resolució. Des del PSC demanen anar més enllà i creuen que cal denunciar. Un dels regidors socialistes és Jaume Mir

Olot en Comú ha aprofitat per demanar que quan la Generalitat traspassi el milió i mig d’euros que es reclama, aquest es faci servir per a tirar endavant la tarifació social. El portaveu del partit és Xavier Garcia.

El finançament públic de les escoles bressol es va aturar l’any 2012. Abans d’això, la Generalitat aportava fins a un màxim de 1.800 euros per plaça. En només tres anys aquest finançament va disminuir fins a zero, igual que l’aportació de l’Estat per aquesta partida.