Pepe Soto, el veí de Castellfollit que podrà anar fins a la Martinica amb el seu catamarà, vol que aquest vaixell se’l quedi després l’Ajuntament. Després de la cinquena recaiguda del seu càncer, malauradament ara de manera terminal, ha decidit dedicar el final de la seva vida a complir un somni: navegar de les Canàries a la Martinica.

Sens dubte, un catamarà al mig d’una casa a Castellfollit ha d’amagar una història. Tot comença molt abans, quan un nen que malgrat no tenir família de mariners, li corria el mar per les venes. Es passava temps i temps fent vaixells amb fulls de paper fins que el mar va deixar de ser una fantasia i va passar a ser una realitat. Ell mateix ha explicat al ‘5 Minuts Més’ de Ràdio Olot una de les coses que més li atrau d’alta mar: el soroll.

La lluita contra el càncer

Els somnis de Pepe han de conviure des del 1989 amb el càncer del qual ha recaigut en vàries ocasions i que li ha suposat dures operacions i agressives quimioteràpies. Entre la malaltia i els somnis, va decidir plantar cara i fer realitat un vell desig d’anar de les Canàries a la Martinica amb el seu catamarà. Per fer-ho es va deixar del cafè o del pa per anar estalviant i anar-lo construint a casa seva.

L'impuls del Foraster

Però no sempre ha tingut valor per fer front a la realitat. Després de quatre recaigudes i quasi 30 anys lluitant contra el càncer, Pepe Soto admet que va tenir un moment on va voler abaixar els braços. Just quan va estar a punt de deixar de nedar pels seus somnis va arribar al rescat el programa ‘El Foraster’ de TV3, que va ensenyar a davant de tot el país la seva història. I aleshores, una campanya de micromecenatge li va permetre recaptar els diners per a acabar el vaixell. Una aparició mediàtica que ha estat alguna cosa més que una “empenteta”

Un catamarà per Castellfollit

El vaixell el provarà aquest estiu i esperarà a que el clima sigui favorable per salpar des de les Canàries cap Martinica. Després tornarà i farà de la seva casa al vaixell fins que el càncer li guanyi la batalla. Llavors, vol que aquest catamarà sigui per a la gent de Castellfollit.

I és que aquesta no és la història de què hi fa un catamarà a Castellfollit, ni tant sols la d’un somni que es podrà fer realitat: aquesta és la història d’una lliçó de vida, i de portar a la pràctica allò tant mariner d’adaptar les veles en funció de com bufa el vent.