Sis de cada deu empreses turístiques de la Garrotxa no tenen liquiditat per arribar a juny

El confinament ha deixat a molts sense ingressos, però amb factures que han de seguir pagant. Des del sector reclamen ajudes i una solució per poder mantenir el personal quan es torni a obrir.

El sector turístic de la Garrotxa continua patint les conseqüències del coronavirus (Turisme Garrotxa)

El president de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa, Gerard Xifra, diu que la gran preocupació serà poder mantenir la plantilla quan tornin a obrir i s’acabi l’ERTO.

 

I és que la despesa de personal és una de les que, fins ara, s’han pogut congelar gràcies als ERTOs. Però hi ha moltes altres despeses (com lloguer, hipoteques o subministraments bàsics) que els establiments han hagut de seguir pagant i això els ha deixat sense liquiditat. De fet, segons una enquesta feta per Turisme Garrotxa a més de cent empreses del sector, només quatre de cada deu tenen romanent per aguantar fins a principis de juny. Per això, la presidenta de l’entitat garrotxina, Maria Vidal, demana més ajudes. Són declaracions a Ràdio Olot.

 

Vidal també diu que preocupa la viabilitat d’alguns negocis i el que pugui venir. La presidenta de Turisme Garrotxa diu que caldrà “mirar cas per cas”.

 

Foto: Turisme Garrotxa


Amb el 50% de les terrasses no se’n fa prou

Segons l’enquesta feta per Turisme Garrotxa, la majoria de negocis turístics de la comarca només tenen romanent per arribar a principis de maig. Tot i que el pla de desconfinament del govern espanyol marca que a la fase 1 ja es podran obrir terrasses, només es podrà fer amb un 50% de la seva capacitat. Una mesura que, en molts casos, no cobreix les despeses mínimes d’obrir l’establiment. Segons el president de l’Associació d’Hostalatge de la comarca cal que el govern concreti millor les accions i hi hagi ajudes per evitar “una situació molt crítica”.

 

L’enquesta feta per Turisme Garrotxa a l’abril també revela que un 64% dels establiments han aplicat mesures laborals, majoritàriament un ERTO. I a això s’hi ha d’afegir pèrdues de primeres matèries de fins a 10.000 euros en alguns casos.

Respon