A la Garrotxa no hi ha homofòbia real però tampoc es pot parlar d’una normalització del col·lectiu. Els Mossos no han registrat cap denúncia per agressions homòfobes a la comarca en els darrers 5 anys però persones del col·lectiu encara se’n van per viure la seva sexualitat amb normalitat a ciutats més grans. Ràdio Olot comença la setmana contra l’homofòbia amb aquest reportatge que vol fer una radiografia de la situació a la comarca.  

La bandera gai onejant a l'Ajuntament d'Olot (Jordi Altesa) 

Les dades diuen que no hi ha agressions ni físiques ni verbals denunciades als Mossos des de fa 5 anys com a mínim. Les dades també diuen que l’any passat només hi va haver un matrimoni homosexual a l’Ajuntament d’Olot dels 66 que es van celebrar i que fa dos anys, 73 van ser heteros i només 2 d’homo. Això són les dades, però la sensació és que mentre s’ha anat normalitzat el fet de ser gay, lesbiana, transsexual, bisexual o intersexual a la Garrotxa encara hi ha uns murs de vidre que no s’han travessat. És a dir, no hi ha violència ni física ni verbal denunciada perquè hi ha normalitat o no hi ha homofòbia perquè no hi ha demostracions de parella homosexuals en públic? No és fàcil veure persones del mateix sexe agafades de la mà pel carrer ni fent-se petons.

Està normalitzat? 

En Jordi, que fa 8 anys que es va casar amb el seu home diu que ell no faria servir la paraula “normalitat” per explicar com estar la situació a la comarca.

L’Òscar admet que la seva conducta amb el seu marit canvia si està en un entorn de gent que coneix o no per “evitar problemes i que la gent se senti incòmode” perquè son gais.

La situació està pendent de normalitzar-se però l’Andreu creu que és una qüestió de temps i ho compara amb el què podia passar temps enrere  amb els primers nens que podien tenir els pares separats o divorciats.

No han tingut problemes

Els tres testimonis han assegurat que no ha tingut problemes per la seva orientació sexual excepte l’Òscar que va ser insultat en una festa de poble per un policia d’Olot fora de servei.  No ho va arribar a denunciar perquè assegura que ni ell mateix li va donar més importància. Acabat de tornar del seu creuer de lluna de mel, assegura que ell no amaga que és gai i diu que està a gust vivint a Olot.

L’Andreu comparteix la llibertat que hi ha i diu que ell no s’està de fer res però demana estar alerta per no retrocedir en els drets guanyats.

En Jordi diu que mai ha notat pressió per la seva elecció sexual però sí que quan fa 8 anys es va casar amb el seu home hi ha va haver gent que es va sorprendre perquè ho fessin tant visible.