Gairebé una quarantena de títols d’aquest Sant Jordi porten el nom de la Garrotxa. Diversos autors garrotxins han publicat nous títols des de l’última diada del passat estiu. A més, també hi ha hagut diferents publicacions que s’han inspirat en la Garrotxa com ‘La casa de Foc’ de Francesc Serés’ o ‘Flagelos’ de Violeida Sánchez. De la mà dels serveis informatius de Ràdio Olot, fem un repàs a la guia de títols garrotxins del Sant Jordi 2021.

Novel·la

Noms coneguts com Martí Gironell o Francesc Serés han publicat nou llibre aquest últim any. El besaluenc ho fa amb la segona part d’El Pont dels Jueus’, anomenada ‘Paraula de Jueu’. Per la seva banda, l’escriptor de Saidí està sent un dels fenòmens narratius de l’àmbit català amb ‘La casa de foc’, una novel·la que es desenvolupa al Sallent, a Santa Pau. El poble garrotxí també és protagonista a ‘Trenta-nou dies per salvar el món’ d’Enric Godó. I qui també s’inspira en la Garrotxa, concretament en Olot, és Violeida Sánchez, una escriptora cubana que explica a 'Flagelos' la història d’una detectiva i un sergent que hauran de desvelar diversos crims que succeeixen a la capital garrotxina. Amb relació a crims i assassinats, el garrotxí Xavier Vila ha escrit ‘El día que maté a Lucy Palmer’ inspirada a Chicago i en un condemnat a pena de mort. I per tancar el tema policíac i més fosc, el periodista Sebastià Bennasar (resident a la Garrotxa) es basa en la història de Martí Cots, en Rambo, per escriure ‘El rei de la Cerdanya’.

També en novel·la, la garrotxina Rosa Torrent narra la història i les històries d’un home que està entre la vida i la mort a ‘Penjats d’un film’. Jenni Rodà recull els seus millors relats curts dels seus últims ‘Cinc abrils’. I, per últim, la també garrotxina Sígrid Amorós, parla d’una història familiar i dels fets històrics de la humanitat a ‘Clara i la lluna’.

Poesia

Aquest Sant Jordi tres autors de la comarca han posat negre sobre blanc. Anna Maria Vila ha publicat un recull de haikus inspirats en paisatges i moments viscuts a la Garrotxa. Ho fa amb les il·lustracions del seu home, Josep Maria Cros, al llibre ‘Sota un Cirerer’.

També és cosa de dos la publicació del garrotxí Ramon Feixas ‘De brotar a percebre’, ja que es tracta del segon poemari de l’autor i també compta amb il·lustracions de Marta Àvila. Per últim, Maria Teresa Roura publica ‘Vivències’.

Imatge d'arxiu (Pau Masó)

No-ficció

És el gènere on hi trobem més producció garrotxina. Hi destaquen dos llibres que recorden dos dels grans capítols foscos de la història de la ciutat d’Olot. El primer és el segrest de Maria Àngels Feliu. Carles Porta publica ‘La Farmacèutica’, un llibre que narra en detall tots els fets a través dels testimonis del cas que van declarar en el judici. I Toni Soler també narra i reflexiona sobre els assassinats de Joan Vila a la Caritat al llibre ‘Un bon cel’.

També hi ha un duet de publicacions que parlen sobre dos aspectes femenins: la regla i la maternitat. Anna Salvia (resident a la Garrotxa) publica ‘Una nueva manera de menstruar’ on parla sense tabús de la regla. I Maite Marcó, juntament amb Eva Gasull, escriuen 'Històries d'una panxa', sobre la maternitat a través d’onze històries que parlen del camí fins a arribar a ser mares, també fent visible els dols.

En matèria mediambiental, Santiago Vilanova publica ‘L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse’ i Miquel Macias, juntament amb Jesús Vegas, han escrit una guia pràctica sobre ‘L’hort biològic’.

L’altre germà Macias, en Pere també és protagonista aquest Sant Jordi amb ‘Del Pont de Bar a la Trinitat Nova’, recull de les polítiques territorials durant 23 anys de la seva etapa política.

I per últim tres títols més: ‘Jesús, una història polèmica’ de Lluís Busquets, la reedició de ‘Caminant per l’Alta Garrotxa’, i ‘L’oratòria a l’abast de tothom’ de Mariona Casas, Josep Maria Castellà i Montserrat Vilà

Imatge d'arxiu (Pau Masó)

Biografies i memòria

En record al passat, el Centre Excursionista Olot ha publicat aquest any un llibre sobre els seus cinquanta anys d’història. La Mei Garcia, coordinadora d’un grup de Facebook sobre fotografies antigues de la comarca, ha publicat el recull de 1.000 imatges del passat de la Garrotxa en el segon llibre de la col·lecció. També Gaspar Nogué recorda la història de Santa Pau en un llibre de retalls històrics i curiositats. Pilar Riera parla sobre els ‘Inoblidables anys 60’ i els seus comiats de quintos o les festes de les “modistilles” que es vivien a la ciutat d’Olot; i Juli Clavijo, també en clau històrica, publica una ‘Guia dels camps de l’aviació republicana durant la Guerra Civil a Girona’.

Des d’un altre punt de vista i tracte, Duaita Prats recull expressions i paraules garrotxines i barcelonines al llibre ‘Diccionari de records d’una xava garrotxina’.

Foto: Pau Masó

Infantil i juvenil

Pels més menuts, també hi ha per triar i remenar. Nina Bach és protagonista en tres publicacions diferents: el conte ‘El secret de la Vall’ (juntament amb Gemma Comalada), ‘On és la son?’ i ‘Tant de bo’ un conte, també de Laura Quicios, que s’inspira en la cançó de Txarango.

La il·lustració també és protagonista a la nova edició de la col·lecció d’El Gamarús (‘El secret del bufador’) en què Pep Fargas i Albert Carrilo, expliquen a través del còmic la pesta que va afectar Olot l’any 1650.

Els fets històrics de la capital garrotxina també són protagonistes a la reedició d’El gat i l’aiguat’ de Josep Reixach i Tavi Algueró.

I per últim tres propostes més: els contes ‘Dinàmiques CONTAdes’ de la presenca Laia Panyella, l’’Alí i Ramboline’ del també presenc Valentí Gubianas, i la simpàtica i profunda proposta de La Fageda (‘Bogeria d’una història’), on s’expliquen les emocions que van viure més de 50 infants de famílies de la cooperativa garrotxina durant el confinament.