Un estudi fet per la Universitat de Girona conclou que la comarca no té “un clima hostil” cap a la diversitat sexual i de gènere. Però, el document detecta LGBT-fòbia de “baixa intensitat” i de “caràcter estructural”. Tot i això, els autors remarquen que l’anàlisi crea una nova narrativa en l’àmbit rural i proposen diverses accions perquè la Garrotxa pugui canviar la mirada heterocentrada. 

Hi ha deures a fer i molt camí per recórrer. Aquesta és el missatge que deixa la diagnosi que ha fet la Universitat de Girona sobre les realitats de les persones LGBTI de la Garrotxa. El document analitza com és per a les persones gais, lesbianes, bisexuals i trans viure a la comarca. D’entrada, el coordinador de l’estudi, José Antonio Langarita, destaca que el document ha servit, primer de tot, per poder deixar clar que hi ha persones LGTBI que viuen tranquil·lament a l’àmbit rural.

La diagnosi s’ha fet a través d’un grup motor format per una quinzena de persones i entrevistes a 45 càrrecs públics, professionals i membres d’entitats de la comarca. L’estudi va començar el febrer del 2019 i va acabar el maig del 2020; va posar la lupa en cinc àmbits: salut, espai públic, polítiques públiques, educació, lleure i esport, i socialització. En cada un dels àmbits se’n remarquen deficiències i necessitats com les següents.

El document també ressalta l’existència de protocols poc coneguts, una mirada centrada en l’heterosexualitat per part d’entitats i administracions públiques, o l’existència del sexili (haver de marxar del lloc on vius per poder viure en llibertat amb la teva identitat sexual).

L’estudi sobre les realitats LGTBI de la Garrotxa també fa un seguit de recomanacions per millorar la situació actual. Proposa, per exemple, promoure espais d’oci segurs, oferir assessorament a les empreses i mitjans de comunicació, adaptar la documentació dels ens públics a les identitats sexuals o establir un pla esportiu per a persones LGBTI.