Article d'opinió de David Bosch sobre la sequera de Carlos Martínez

‘Jugador del Olot y feliz, muy feliz’. Aquesta és part de la biografia de Twitter de Carlos Martínez, l'ull de mira dels últims partits de l’Olot. Vistes les opinions de les ultimes setmanes a Twitter, i a l’Estadi Municipal, em veig obligat a sortir en defensa del davanter. Personalment, a banda de tenir la sort de formar part de l’equip de retransmissions de l’Olot a Ràdio Olot, també he tingut la gran oportunitat de ser a dins de la família de la Unió Esportiva Olot. Des de ben petit que en sóc seguidor i us asseguro que, a banda dels jugadors de casa, no havia vist mai una icona com Carlos Martínez.

Carlos va arribar l’estiu del 2012 a l’Olot procedent del Terrassa i, amb els seus gols, va deixar clar l’encert del seu fitxatge. Està molt clar que no es pot viure del passat, però, en aquest cas, podríem fer una excepció i recordar que el club no hauria fet la promoció d’ascens a Segona B sense els seus gols ni, probablement, hauria pujat de categoria sense les tres dianes que va marcar davant l’Arandina en el partit decisiu.

A dia d’avui, Carlos ha marcat deu gols i és el cinquè màxim golejador del grup tercer de la Segona Divisió B, a només tres gols del primer, que n'ha fet tretze. L'alarma i el drama de tot això és que fa dotze partits que no marca? Per a mi, n’hi pot estar dotze més, que pensaré igual...

Crítiques immerescudes les que, malauradament, hi ha hagut aquests dies el camp i a les xarxes socials; molt poca memòria tenen alguns aficionats, que només volen ser del club a les bones i quan tot va bé. Acabaré amb una piulada de l’exjugador de l’Olot Marc Francolí: “Si no fos per Carlos Martínez, aquest diumenge visitaria l’estadi el Masnou i no el València Mestalla”.

Consulta més piulades a favor de Carlos Martínez, aquí.