8 dones de la Garrotxa porten un aparell de teleassistència per risc imminent de patir agressions físiques de la seva ex-parella. Són persones que viuen sota un risc real de violència. Les usuàries diuen que el servei ajuda però no les permet viure amb tranquil·litat.

8 garrotxines viuen, literalment, amb la por al cos de que la seva antiga parella les pugui tornar a agredir. Fan servir un servei finançat pel Ministeri i Creu Roja que funciona de manera semblant a un aparell de teleassistència per a gent gran però amb alguna diferència tecnològica. Té un botó del pànic amb el qual poden activar els serveis d’emergència però això no treu que hi ha un temps en que, fins que aquests no arribin, s’exposi a la violència de la seva antiga parella. Des de Creu Roja Garrotxa, la coordinadora Laia Vilanova ha explicat que arriben amb por a donar-se d’alta al servei i admeten que aquests aparell sles ajuden però que no els permet viure tranquil·les del tot.

Amb condemna o mesures cautelars

El servei de teleassistència mòbil per violència de gènere és un telèfon mòbil amb connexió de GPS que té un botó de risc o previsió de risc. El servei el paga a parts iguals la Creu Roja i el propi Ministeri. Les dones que hi arriben ho fan derivades i després de que el jutge o hagi condemnat la seva parella o hagi declarat ja mesures cautelars. Vilanova recorda que hi ha diferents casos que fan que les víctimes acabin fent servir aquest servei.

Al llarg del 2015, hi va haver una persona que va deixar de necessitar el seu telèfon d’emergència a la Garrotxa però en canvi una altra ho va necessitar de nou. En total, es manté el número de 8 les dones que viuen en aquesta situació de por gaire bé permanentment.