Garrotxins colpejats per la pandèmia: “És molt trist obrir l'armari i comptar les racions que queden”

Perdre la feina i l’esperança han estat les principals preocupacions de les persones més vulnerables durant l’últim any de pandèmia. Usuaris de Creu Roja i Càritas Garrotxa han explicat a ‘La covid + humana’ de Ràdio Olot les pors, reptes i obstacles que han hagut de superar per no caure més avall. Afirmen que les entitats socials els han salvat i asseguren que els fills i l’esperança són el que més els ha ajudat a tirar endavant. 

 

La Judit és una de les usuàries de Creu Roja Garrotxa (Pau Masó)


 

L’Arturo, la Shirley i la Judit són tres dels milers de persones que viuen a la Garrotxa i que durant l’últim any han hagut de demanar ajuda a la Creu Roja, Càritas i el Consorci d’Acció Social. L’Arturo va arribar d’Hondures fa quatre anys i la pandèmia li ha allargat el termini per obtenir el permís de treball; a més, l’ha deixat sense aquelles feines que l’ajudaven a subsistir. La Shirley és de l’Equador, viu tota sola amb el seu fill de 20 anys i ha vist com la covid l’ha obligat, encara més, a buscar-se la vida amb feines en negre. I la Judit viu a Olot i treballa quatre hores al dia fent de monitora de menjador; a la tarda estudia a l’IES Garrotxa i abans del confinament va patir una depressió i va perdre la feina. Tots ells recorden amb angoixa els mesos de març i abril de l’any passat.

 

L’Arturo és sastre i va arribar a la Garrotxa fa quatre anys (Pau Masó)


Demanar ajuda

Poder obtenir ingressos ha estat una de les principals preocupacions de l’últim any. Asseguren que demanar ajuda no els fa sentir malament i que ho haurien fet abans.

 

Remarquen la gran tasca que fan els assistents i els voluntaris que hi ha a Càritas, Creu Roja i el Consorci d’Acció Social; no pel que donen, sinó pel que fan.

 

La Judit té 35 anys, és de Barcelona, i viu una segona etapa a la Garrotxa després de divorciar-se (Pau Masó)


Superar-se i avançar

Durant l’últim any, afirmen que la màxima prioritat ha estat creure en un mateix i no perdre l’autoestima. Gràcies als fills i a la fe d’un mateix, han pogut tirar endavant.

 

La Shirley té 55 anys i un fill de 20 anys (Pau Masó)


Malgrat les situacions que viuen, tots tres asseguren que mantenen les seves aspiracions. A l’Arturo li agradaria poder dedicar-se a la seva passió (la sastreria), la Shirley és una experta als fogons i somia en obrir algun dia un restaurant, i la Judit aspira a treballar d’allò que està estudiant. Després d’un any complicat, tenen molt clar què han après.

 

 

 

Respon