Lluís Guinó afirma que no va signar les lleis del referèndum ni la de transitorietat política. Durant el judici de la mesa del Parlament, l’alcalde de Besalú ha defensat que la tramitació que va fer la mesa no significava “entrar en el fons de l’assumpte”, sinó que només va servir per obrir el procediment legislatiu. Segons Guinó, el 6 i 7 de setembre no van ser “dies negatius” pel Parlament. 

Lluís Guinó durant la seva declaració al TSJC

Segons l’exvicepresident primer de la mesa del Parlament, aquestes dates van ser una “experiència única” on "es va fer política" i es va treballar amb les reconsideracions presentades per l’oposició.

Lluís Guinó ha estat l’últim exmembre de la mesa a declarar durant el primer dia del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ho ha fet després de Ramona Barrufet i abans de la diputada Mireia Boya. La seva declaració ha durat 23 minuts i només ha respost les preguntes de la seva advocada, Judit Gené. Una de les qüestions que li ha preguntat la defensa és si va signar les lleis del referèndum i de transitorietat política. Guinó ha respost que no.

L'advocada de Lluís Guinó, Judit Gené

"En cap cas l'admissió a tràmit d'una proposició de llei determina el resultat final d'aquesta llei"

En la seva declaració davant el jutge Barrientos, Guinó també ha volgut deixar clar que l’admissió a tràmit d’una proposició de llei “no determina el resultat final de la llei” sinó que això és una “qüestió del plenari”.

El judici contra la mesa del Parlament segueix aquest dimecres amb la declaració dels testimonis. La sessió s’acabarà el divendres amb les conclusions finals. L’alcalde de Besalú i la resta d’exmembres de la mesa de l’1-O s’enfronten a un delicte de desobediència i a una pena de vint mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa.